dijous, 5 de maig de 2022

TEATRE SOLIDARITAT UCRAÏNA

 


 El diumenge 22 de maig, us convidem a venir al teatre, per gaudir de la Companyia Junts Pel Teatre.

L'obra , VAGINAS, ha estat creada a partir de les improvisacions genials de les actrius i de textos d'Eve Ensler. Presenta les històries de quatre dones de diferents edats i estrats socials, que són amigues de tota la vida. Podrem veure les seves esperances, frustracions, humor i, sobretot, la sororitat que traspuen davant de temes que ens afecten a tots i totes i que són de plena actualitat.

Una obra per celebrar la Vida i l'empoderament de les dones, tan menystingudes durant segles.

Podreu fer la vostra donació voluntària, amb taquilla inversa.

Els beneficis es destinaran, a través del Fons Català de Cooperació, a  persones ucraïneses afectades per la injustificable invasió russa al territori ucraïnès.
 
Tindrà lloc a les 18:30 h al Teatre Fontana (Ateneu Unió), Plaça Joan Güell, de la Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló).

T'esperem!!!


TALLER COMUNICACIÓ NO VIOLENTA I PRESENTACIÓ LLIBRE

 


El diumenge 15 de maig, us proposem un Taller de Comunicació No Violenta (CNV) amb la Tatiana Sibilia.

Tatiana ens farà també la presentació del seu nou llibre "Integración Relacional". Teoria, pautes i pràctiques per integrar de forma positiva les relacions amb un@ mateixa, amb els altres i l'entorn que ens envolta. Una invitació al discerniment personal i col·lectiu.

Tot plegat, a través de la CNV, el Mindfulness i la Neurobiologia.

La Tatiana és una dona experta en aquests temes, fundadora del Programa d'Integració Relacional, que imparteix, amb molt d'èxit, organitzant formacions anuals. També ha col·laborat amb moviments socials, als que també coneix de prop.

L'acte tindrà lloc al Pati de Can Baruta (Lluis Pascual Roca 2 - Santa Coloma de Cervelló), a l'aire lliure i amb un entorn preciós, si el temps ho permet (si no, tindrem una sala disponible).
L'activitat, com inclou un taller de pràctica, serà de 10 h a 13 h.

Els procesos de Pau són externs i interns. Podem enriquir-nos amb noves experiències ben a prop de casa.

Us esperem!!!


dissabte, 5 de març de 2022

SOLIDARITAT POBLACIÓ UCRAÏNESA


Solidaritat amb la població ucraïnesa


Davant la voluntat de la ciutadania d'oferir suport al poble Ucraïnès, l’Ajuntament, l’APS (Associació Per la Solidaritat) i la Plataforma de Suport a les Persones Refugiades,  de Santa Coloma de Cervelló, recomanem que la forma més efectiva de canalitzar l'ajuda al poble d’Ucraïna davant de la crisi humanitària provocada per la invasió de Rússia, és fent aportacions econòmiques a les entitats que ja treballen sobre el terreny, en la línia que estableix el Govern de la Generalitat de Catalunya i la majoria d'organitzacions internacionals.

Alhora es coordinarà la recollida de roba d’abric, mantes i sacs de dormir per a les persones refugiades a través de La Fundació Solidança a partir del pròxim dilluns 7 de març.

Crisi humanitària a Ucraïna

L’ofensiva militar que Rússia va iniciar el passat 24 de febrer contra Ucraïna ha provocat el desplaçament a l'interior del país i als països fronterers de la Unió Europea de més de 660.000 persones en només una setmana, segons ACNUR. La ciutadania pateix una crisi humanitària que ha deixat milers de persones sense les necessitats bàsiques cobertes. Aquestes xifres se sumen a les prop de 90.000 persones refugiades i sol·licitants d'asil en els vuit anys de conflicte al Donbass que ha afectat 1,68 milions de persones.

Com pots col·laborar?

APORTACIONS ECONÒMIQUES
La majoria d'organitzacions internacionals aconsellen fer aportacions econòmiques destinades a les entitats que treballen sobre el terreny, més coneixedores de les necessitats reals de la població.

o   Associació per la Solidaritat (APS) de Santa Coloma de Cervelló
IBAN: ES13 2100 2952 8601 0050 8048 (CaixaBank)
Els recursos econòmics recollits es destinaran a ONG catalanes i organismes multilaterals que donen resposta a la crisi humanitària a Ucraïna. Les aportacions que es facin a l’APS caldrà que s’indiqui “Ajuda a Ucraïna” com a concepte de la transferència.

o   Fons Català de Cooperació
IBAN: ES91 0182 6035 4102 0160 8531 (BBVA)
IBAN: ES79 2100 3200 9625 0002 9627 (CaixaBank)
Els recursos econòmics recollits a través de la Crida d’emergència es destinaran a l’assistència en les rutes de fugida, cobertura de necessitats bàsiques: alimentació, salut, higiene, atenció psicosocial, protecció i serveis sociojurídics de persones desplaçades forçades a països de primera acollida.
 

RECOLLIDA DE MATERIAL D'ABRIC AL MUNICIPI

A Santa Coloma de Cervelló l’APS, la Plataforma de suport a les persones refugiades i l’Ajuntament facilitaran a partir de la pròxima setmana la recollida de roba d’abric, mantes i sacs de dormir per a les persones refugiades d’Ucraïna en col·laboració amb la Fundació Solidança:

o   Local Aliments Solidaris
Plaça Constitució, 2 (Edifici antic Ajuntament)
Tots els dilluns, de 18 a 19 h
La recollida començarà el proper dilluns 7 de març
 

o   Antics cellers de la Cooperativa
C. Claudi Güell, 13 – baixos (Colònia Güell)
Tots els dimecres de 18 a 19 h.
La recollida començarà el proper dimecres 9 de març

El material recollit es lliurarà a la Fundació Solidança, entitat social i solidària dedicada a la gestió del residu tèxtil que ha posat a disposició de la ciutadania, entitats i Ajuntaments una de les seves naus i personal voluntari per tal d’emmagatzemar, triar i preparar el tèxtil per a les organitzacions que ho requereixin.  

Perquè pensem que són prioritàries les aportacions econòmiques?

Les organitzacions que treballen sobre el terreny coneixen de primera mà quines són les necessitats reals  de la població ucraïnesa, i poden destinar les aportacions econòmiques a allò que realment és necessari.

Per altra banda, les iniciatives ciutadanes que sorgeixen de la inquietud de la població per poder ajudar d’altres persones, sovint s’organitzen sense definir com fer arribar el material recollit al destí, qüestió cabdal i molt complicada en la situació actual de conflicte bèl·lic.  A més cal disposar d’espais d’emmagatzematge i triatge del material, cal comptar amb mecanismes de distribució entre la població, i s’han de tenir en compte  les despeses de transport de la mercaderia i els procediments duaners entre països. Alhora es corre el risc que sovint  les donacions no responguin a les necessitats reals de la població.


 

dilluns, 28 de febrer de 2022

TEATRE SOCIAL - "SI YO NO TENGO UN LUGAR"

 

Continuem organitzant activitats socials.
En aquesta ocasió, us convidem a gaudir,

el diumenge 6 de març

de l'obra de teatre

"SI YO NO TENGO UN LUGAR".

En nom de la Solidaritat, dintre de la setmana del 8 de març i de forma conjunta,

les Dones pels 4 Cantons,

L'Associació per la Solidaritat

i la Plataforma de Suport a les Persones Refugiades,

us oferim aquesta obra que ens parla, sense paraules, sobre l'exili.

Ens arriba de la mà del grup de teatre del
Col·lectiu de Dones de Matagalpa (Nicaragua). 

Ja han fet representacions en diferents municipis del Baix Llobregat i de Catalunya i us assegurem que han agradat molt. Els beneficis de l'acte, estan destinats a les dones de Nicaragua.
Hi haurà debat!

Estimades dones i estimats homes que feu costat a les causes justes i solidàries:
Us hi esperem!!!

dilluns, 1 de març de 2021

MICRORELAT 3- MENDICIDAD

 Podríem ser nosaltres...



MENDICIDAD

 

El metro de la ciudad se ha convertido en mi transporte preferido. He dejado de empeñarme en aquel solo leer y cuánto me molesta el ruido, para dedicarme a observar a los pasajeros.

            Al tomar asiento, detengo la mirada en un hombre menesteroso y su recital de penalidades. ¡Qué oficio tan antiguo, me digo! Quiero imaginar la situación en el S.XVII. Me resulta difícil poner rostro actual al controvertido padre y patrón, Monipodio. Intento imaginar las interminables razones por las que  en nuestra época emprende caminos de exilio un mendicante. Escucho el discurso del agraviado que tiene a su cargo cinco hijos enfermos que no comen. Es idéntico al que oigo todos los días en diversos trayectos. El lamento aprendido no me resulta conmovedor; pero  me inquieta ese ser humano de jornadas sin horario que recauda  monedas de compasión.

            Pienso en la infinidad de medios para explotar hoy la miseria, y enmudezco. ¡Largas horas de discurso ensayado a cambio de un beneficio humillante! Ignoro en qué etapa del camino de  su vida sitúa  mi personaje su actual oficio.

 

Lola Fumanal. Microrelatos II. 30 de mayo de 2016

dimecres, 17 de febrer de 2021

MICRORELAT 2- NIÑOS QUE JUEGAN EN LA PLAZA

Avui compartim amb vosaltres el microrelat 2, per seguir oferint mirades sobre espais interiors i exteriors poc visibles. Esperem que us agradi 


NIÑOS QUE JUEGAN EN LA PLAZA 

El señor Manel es un hombre de barrio. Le gusta recorrer sus calles y detenerse a hablar con los vecinos. Ahora  que se ha convertido en un vecino de El Raval  tiene la sensación de un inicio; vuelve a ser un recién llegado. La experiencia le da respeto, le asusta. Durante sesenta años ha producido, orgulloso, idénticos modelos en su alpargatería del Carrer Ample, cerca de Las Ramblas. Hace tiempo que en la tienda entra poca gente. Si; me lo dice mi hijo: el negocio está desfasado. Pero el artesano se tortura al imaginar la puerta cerrada o el escaparate lleno de quincalla. Por suerte logra traspasarlo. Ahora son dos diseñadoras jóvenes que aman Barcelona, quienes están tras el cristal donde lucen modelos que atraen las miradas.

Manel estrena vivienda y también libertad y tiempo. Muy pronto desea ser parte del entorno. Siempre atravesó esas calles especiales, ligero. Siempre miró hacia atrás por miedo a coincidir con algún conocido. Ahora se detiene a oír las risas de los niños y el alboroto que arman a la salida del colegio. Deambula ligero hasta perderse. Comprueba que han caído  calles y casas, que son pocos los lugares abiertos que han vencido a las grúas. Pero aún resisten pequeñas plazas donde juegan niños de todos los colores que no incluyen el blanco. En la era de los nietos pegados a una máquina, se emociona el veterano con esos pequeños sin juguetes que evocan la infancia sepultada.

Un día de los muchos, sentado en un banco recién pintado observa y piensa. Le gusta el barrio. Cuántas criaturas y cómo se lo pasan. Los niños lanzan la pelota sin árbitros, reciben el anochecer al aire libre y toman un bocadillo por cena. A él también le alcanza la noche arrobado. Viaja hacia atrás y ve al niño asustado que un día llegó a una gran ciudad en la que se podía jugar en la calle. Y le alegra ver niños en la plaza. Luego le pregunta a una pequeña: En tu país ¿también jugabas en la plaza? En la tierra, señor, jugaba en la tierra;  aquí tenemos colegio y tenemos pelotas y una fuente. Se retira pensativo: Y yo que me quejo de los que vienen de fuera.

 

Lola Fumanal. Microrelatos II. 26 de abril de 2016

dimarts, 2 de febrer de 2021

MICRORELAT 1- EL CONTINENTE MUERE BAJO CERO

Desitgem, en primer lloc, que vos trobeu bé de salut, d'ànims i que no vos sentiu sols o soles, front aquesta situació sense precedents que ens travessa. Us tenim presents i sabem que no n'està sent fàcil. Us voldríem contagiar d''esperança i de bona entesa recordant que la solidaritat construeix xarxes d'acompanyament i sosteniment, sobretot en moments incerts. 

La SOLIDARITAT comparteix la saba de la tendresa.

D'altra banda, hem pogut comprovar com els mitjans de comunicació ja no parlen gairebé mai  de la situació de les persones refugiades o migrants. A més a més, les patents sobre les vacunes posen "bastons a les rodes" dificultant molt l'arribada i l'aplicació de la mateixa a països que no formen part de la Unió Europea o d'altres grans potències.

Si per a nosaltres és difícil sostenir internament i al nostre exterior les circumstàncies provocades per la COVID-19, podem, per extenxió, posar-nos en la pell dels que es veuen en la necessitat de fugir de guerres i de situacions de precarietat extrema. Fem un intent d'aproximació a les seves vivències, agreujades per la mateixa pandèmia que assola a tots els habitants del planeta.

Per sentir-nos  més aprop d'aquestes persones, vos compartirem, durant un seguit de setmanes, una sèrie de relats de la nostra col·laboradora i amiga Lola Fumanal, una dona compromesa amb el manteniment de la dignitat de la VIDA cap a tothom i molt implicada amb la búsqueda de camins que restaurin la bona convivència, el respecte, la igualtat d'oportunitats i els Drets Humans, especialment per les dones i els homes més vulnerables.

Esperem que us agradin i us convidem a enviar-nos comentaris a través d'aquest mateix blog.


EL CONTINENTE  MUERE BAJO CERO

 

Como azote imparable llegan las noticias del desastre. La  reportera se enfrenta a lo imprevisible. La misión que le precede  la espera con urgencia entre las nieves. Ella intenta imaginar un frío que desconoce, y no lo consigue. Provista del atuendo máximo nunca utilizado, atraviesa Europa y se enamora de la belleza de las cumbres. No sabe que sus ojos verán algo más grande. Hacia el Este, decenas de pueblos han sido atacados, de Norte a Sur, por una  irrupción despiadada de frío polar. Adherida al cristal, no puede apartar la mirada. Muy pronto le ciega la blancura interminable. Entonces, el calor excesivo del interior le parece un privilegio obsceno. Desea  llegar a tierra y respirar aire helado.

          Cuando el aparato inicia el descenso hacia la isla de Lesbos entre la niebla envolvente, todo lo que se percibe es una explanada interminable de telas y plásticos medio destrozados que se hunden bajo el peso del hielo. ¿Qué es eso? se estremecen los viajeros. Ella permanece muda. Cierra los ojos y piensa con horror que dentro de esa  locura hay seres humanos. Al salir, incrementa la ropa de abrigo; pero no hay modo de reaccionar ante aquella temperatura. Su propio aliento pasa de inmediato al estado sólido.

En el campamento de Moria hay una pequeña estancia prefabricada  en la que se alojan los cooperantes. En aquel contexto parece una mansión. No le interesa. No sabes lo que dices, le advierten. Y no lo sabe. Le resulta imposible pensar hasta qué punto el frío puede matar más que el hambre. Junto al equipo sanitario se dirige al corazón de la realidad. Todo es urgente, todo impotencia. El impacto le impide tomar fotografías. Pero es su trabajo, ha de actuar. Aquellos rostros de mirada incierta parecen pedirle que haga algo. Si no muestra imágenes nadie podrá creerla. Quiere que el mundo lo vea. Se ve imprescindible y derrotada a un tiempo. No tiene sentido escribir; nada supera lo que ven los ojos. Junto el reportaje, solo envía una breve nota:

IMÁGENES HELADAS

Adela Claravall. Campamento de Moria. 10 de enero de 2017-8.50h

Nada elocuente que añadir. Grecia es un inmenso campo de refugiados en una intemperie helada. La isla de Lesbos acoge 5.500 personas que viven o mueren en instalaciones previstas para 3.500, en tiempo de bonanza. Es lo que ocurre en este territorio que naufraga en el Mediterráneo. Hagan una proyección exponencial sobre el continente. Piensen en personas que se han trasladado bajo la nieve desde más al Este, donde el frío polar, que rebasa los -30º, parece congelar los termómetros. Ellos confiaron en otro lugar menos helador, pero muchos no superaron el trayecto. Omitidas las imágenes más desoladoras, las fotografías informan por sí solas. Enumeramos: hipotermia, neumonía, gripe, congelación. La prensa, los cooperantes, los equipos médicos internacionales, nunca somos suficientes.

Lola Fumanal. Enero de 2017